Les xarxes socials

El programa 30 minuts va oferir el passat diumenge un gran debat sobre les xarxes socials. Es van discutir els pros i contres, a més a més de l’explicació del funcionament o ús dels més importants com el Facebook, Tuenti, Fotolog, o Linked-in.

Es parla ja d’uns 300 milions de persones que es relacionen i intercanvien coneixements, sense importar-ne l’edat, a traves d’aquestes. Ja sigui per fer negocis, publicitat, obrir temes de debat, política, proporcionar informació, recerca de persones amb un perfil desitjat i moltes més utilitats. L’exemple més conegut actualment és el Facebook, on s’hi troben uns 200 milions d’usuaris. Que poden introduir dades personals, textos, fotos, música, crear un perfil... un espai virtual que proporciona una nova manera de relacionar-se. Però cal anar en compte amb la divulgació de coneixement o dades, ja que si no es pensen en les conseqüències les coses poden anar-se’n de les mans.

La privadesa de les dades és un gran tema de debat, la gent no s’informa sobre el control de les seves dades i de tota aquesta informació circula per Internet, i sobretot cal cert control sobre els menors. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha fet un estudi sobre aquestes qüestions. I es que, no hi ha cap xarxa social que asseguri que al eliminar el perfil creat per un usuari, desapareixien completament tota la informació introduïda i res es guardi o s’utilitzi per difondre’s per les webs.

Tuenti parla d’un compromís entre l’empresa i l’usuari, on si que existeixen certs drets de reproducció, distribució i comunicació pública de tot el contingut cedit a la xarxa per part de l’usuari. Encara que sembli una violació dels drets de la persona o en contra la intimitat d’un mateix, això s’utilitza per tenir cert control sobre dades o fotos que afectin a altres usuaris i no compleixin les normes establertes. Més aviat es parla de que Internet és un entorn de confiança més sòlid i segur. Però a la vegada, s’han augmentat els ciberdelictes, o hi ha moltes maneres de controlar els ordinador a distància. Per això la policia s’encarrega de fer unes xerrades al centres de menors.

Uns exemples d’aquests contres són els escrits anònims al flogs, les imatges no desitjades, les anomenades toolbars que apareixen desprès d’utilitzar certes aplicacions, tenint l’ordinador encès i la webcam endollada que algú la encengui i t’observi ... Al fotolog, una xarxa social on es pengen fotos i es poden escriure comentaris, abans es podien escriure anònims, i per tant acusacions, insults o amenaces; ara ja, és necessari tenir un compte per poder-los afegir. I pot arribar a sobtar com hi ha persones que a llargues distàncies puguin controlar el teu ordinador o amenaçar-te, assetjar-te i/o coaccionar-te.

Aquestes noves tecnologies són ben conegudes pel jovent, en canvi per als pares o professors és un món quasi inexplorat. En aquest àmbit els mestres i alumnes canvien de paper a l’inversa, saben més els alumnes i la informació que ofereix el professor rep un valor relatiu, ja que tot el que diu es pot trobar per Internet. Es produeix un aïllament familiar, a la vegada que una sociabilització amb el amics a través de Internet.

Però s’ha de vigilar ja que és fàcil quedar-se enganxat, i encara que no es preocupant el temps que puguis estar en un ordinador, si que ho són totes les coses que deixes de fer per poder estar-hi. Algunes persones arriben a tenir ansietat o unes ganes irrevocables de chatejar, navegar, buscar per Internet coses que ni es necessiten. Fins a convertir-se en una IAD (Internet Adiction Disorder) un desordre d’addicció a Internet.

Per últim es parla de l’ús professional de les xarxes socials, els caça talents. Que es dediquen a buscar i contactar amb persones buscant un perfil definit per una empresa través de les dades incloses a les xarxes socials. La xarxa empresarial per excel·lència es el Linked-in, amb ja 35 milions de persones; on s’ofereixen contactes professionals, oportunitats laborals i ajudes d’experts. Les empreses podran accedir a la informació dels treballadors sigui bona o perjudicial per aquests.

En definitiva encara que les xarxes socials potser només són una moda, encara que ho dubto, la adaptació a aquestes és obligatòria, tota la tecnologia i els avantatges que ofereix poden ser molt útils en molts dels àmbits. I encara que tingui certs contres, que sempre es bo conèixer los, la creació d’un perfil digital pot valdre la pena per participar i relacionar-se amb altres persones; ja que no es tracta de tenir-ne un o no, sinó de la manera en que et presentes a través d’aquest perfil, tu la decideixes. Jo estic a favor d’aquestes relacions via Internet que ofereixen serveis molt útils o si més no entreteniment, que a vegades és l’únic que busquem. A més cada persona és lliure de decidir que explicar, o quines dades introduir, una vegada entres en aquest camp estàs acceptant totes les regles de privacitat que et proporcionen.

Química sostenible

En una de les entrades del bloc vaig esmentar com Miquel Costas havia rebut un premi. Avui el tornaré ha nombrar ja que la revista Engega de la UdG n’ha publicat un article dedicat a la química sostenible, i crec que es força interessant per a nosaltres, que serem els futurs químics. La química sostenible no és una moda ni una alternativa. És l’únic camí que pot fer la química d’ara endavant. Diversos investigadors de la UdG reflexionen sobre la necessitat d’adaptar la química als nous requeriment mediambientals. I es que les sortides de química poden arribar a ser molt variades ja que és una ciència de gran importància per al progrés de la societat.
El gran repte dels químics és fer avançar la ciència i preservar alhora el medi ambient, ja que així com ajuda a crear fàrmacs, pesticides o compostos fitosanitaris, també es poden crear substàncies tòxiques i apareixen nous riscos. D’aquesta consciència se n’anomena química sostenible. En aquesta noticia es poden veure les opinions de Eduard Bajardí , director del LIPPSO de la UdG; Anna Roglans, investigadora de l’àrea de Química Orgànica; o Victòria Salvadó, catedràtica de Química Analítica i degana de la Facultat de Ciències. Que afirmen que d’aquesta manera sestà atacant el problema des de la base, on es preparen uns dissenys de nous processos químics que generin molt pocs residus. En aquí és on entra Miquel Costas que investiga per substituir els metalls tòxics utilitzats en determinades reaccions, per uns altres més barats i innocus.
A més a més, la primera interessada en fer avançar aquesta química sostenible hauria de ser la mateixa indústria si no vol veure com desapareixen les matèries primeres amb què treballa. Però es pot trobar que si aquesta no accepta les noves normes o la pressió del Primer Món, fugi cap a altres àrees més permissives en aspectes mediambientals. O també caldrà anar en compte si els productes alimentaris es desviïn cap a la química. Però la químic sostenible no té perquè ser més cara, ja que la disminució dels residus i el consum energètic proporcionarien processos més barats. El problema són les inversions de la tecnologia en la recerca d’aquesta química sostenible, on els governs han d’assumir que aquests canvis, a llarg termini, poden ser molt productius. I ara que es parla de crisi, això no afavoreix que es vulguin pagar despeses que a curt termini no aportin beneficis, en quant a diners.

Noticies de la setmana.

L’angoixa i els nervis de l’examen de dijous, i al ser la última setmana abans d’aquestes petites vacances han fet que no pogués actualitzar el bloc com hagués volgut. Així doncs faré un comentari de les noticies de la setmana, que per el que veureu cada dia n’hi ha hagut alguna de interessant.
Començant per la del dilluns. Com ja sabeu l’impacte d’un asteroide de 10 km de diàmetre produí la extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys. La col·lisió de partícules contra la atmosfera fa que alguns observatoris busquin meteorits per advertir el possible impacte amb la Terra i analitzar-ne la composició química. Dotze centres universitaris s’han afegit a la red espanyola dedicada a això. Aquests observatoris estan equipats de càmeres de alta sensibilitat que detecten les partícules que penetren en la atmosfera. I es veu, que cada dia una pluja de objectes impacta contra aquesta, en una nit poden haver-n’hi cents. A l’any cauen 80.000 tones de partícules procedents d’asteroides i cometes, estant més o menys freqüent segons l’època de l’any.Aquest fenomen és tan freqüent que si fóssim capaços de veure tot el que cau del cel, una part dels habitats del planeta estarien aterrats, mentre que l’altre part meravellats.
En quan a dimarts (1/2), es parla que la crisi ha provocat un augment de delictes per Internet, que rep uns 30.000 nous programes maliciosos diaris. El ciberdelicte s’ha multiplicat per tres en els últims mesos. I es que els delinqüents utilitzen ordinadors personals per control remot des de qualsevol lloc del món per fer un delicte i que tant sols sembli culpable el propietari de la computadora. Un dels més utilitzats és el blanqueig de diners, que utilitzen a les persones com simples intermediaris per netejar diners criminals. El problema amb que es troben és que es molt difícil provar totes aquestes operacions. Ja que a vegades es impossible trobar-ne la font d’inici. En la noticia es pot llegir els conceptes de virus, troyano, gusano, malware, spam, spyware, pc zombi o pishing. Vocabulari interessant per al coneixement del que comporta la millora tecnològica actual. Així doncs recomano a tota la gent, que vagi molt en compte al utilitzar Internet, antivirus i rebre i obrir el correu.
El dimecres la Vanguardia publicà una noticia sobre les polipíldores, on es parla d’una pastilla que conté cinc fàrmacs. La aspirina, que ajuda a prevenir la formació de coàguls en la sang; la estatina, que redueix el colesterol LDL i és antiinflamatori; l’inhibidor de ECA, que actua sobre aquest enzim que regula la tensió; el betabloquejant, que redueix la tensió arterial i regula el ritme cardíac; i el diürètic, que provoca l’eliminació del l’aigua i sodi de l’organisme. Aquest còctel de fàrmacs demostra ser segur i eficaç, segons l’estudi realitzat amb més de 2.000 voluntaris. Els preus seran bastant assequibles i es preveu la seva comercialització a partir del 2010, incloent els països més pobres. Trobo que intentar ajuntar algunes medicines és una bona manera per estalviar en fàrmacs, i pot arribar a ser més còmode per totes aquelles persones que haurien de prendre’s entre tres i cinc patilles diàries. A més aquests són fàrmacs bastant genèrics i per això el cost és baix, i molta gent podria prendre’ls. A Espanya, un grup de persones està elaborant una polipíldora amb tres dels cinc fàrmacs, ja que hi haurà pacients que amb aquest ja en tindran suficient.
I per últim, el dijous es va publicar un article sobre la dependència elèctrica catalana. En els últims anys n’ha augmentat la demanda, en canvi la seva producció ha disminuït lleugerament; per tant aquesta diferència s’ha tingut que importar. El Col·legi d’Enginyers de Camins critica els retards de l’incompliment del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, i les previsions del 2010 tampoc es compliran ja que s’han parat dos centrals de cicle combinat i parcs eòlics planificats. El desenvolupament previst de plantes de biomassa vegetal, biogàs i plantes solars termoelèctriques tampoc han avançat. Com a solució a tot això els enginyers proposen la creació de centrals nuclears que ajudarien en la producció d’electricitat i complirien el protocol de Kioto per reduir les emissions de CO2. Penso que s’hauria d’obrir un debat perquè s’analitzin els pros i contres, ja que si Catalunya depèn de França o Aragó per a la importació d’energia, estem a mercè del augment de preus. Per això seria interessant crear plantes de producció d’energia, ja siguin hidràuliques, nuclears o altres; i que a més a més, fomentin les baixes emissions de CO2.

El cost del tractament de càncer es torna insostenible.

Per a la noticia d’avui només cal veure’n les dades. Uns 200.000 casos nous a Espanya per aquest 2009. Hi ha 25.0000 casos nous a l’any de càncer de colon i provoca unes 13.000 morts a l’any. El cost de la teràpia oncològica dels primers mesos, pot costar entre 20.000 i 50.000 euros. Algunes costen 5.000 € al mes. I si amb la producció de nous fàrmacs, per tan més cars, es fa un canvi de tractament, el cost es dispara. Es la primera causa de mort prematura. Tot i que un 55-60% són pacients de càncer tractats amb èxit. Així doncs, per reduir-ne el cost, a la llarga és millor la prevenció.

Progressos amb les cèl•lules mare

La noticia d’avui ens explica la historia de Andrés , un nen que pateix la malaltia beta-Talasema major, una anèmia hereditària incurable. Li van diagnosticar quan tenia quatre mesos, i es tenia que fer transfusions cada quinze dies, que el mantenien endollat a una màquina a vegades durant 24 hores. En el 2004 la Junta de Andalusia subvenciona la investigació amb cèl·lules mare, i en el 2006 s’aprova la llei de Reproducció Humana Assistida. L’octubre del 2008 neix en Javier, el germà d’Andrés, mitjançant la selecció embrionària. I el 23 de gener i cinc setmanes desprès es produeix el transplantament. Ja està curat, tot i que s’ha de recuperar de la quimioteràpia, i encara pren medicaments per evitar-ne el rebuig. No pot jugar amb els amics, encara, per evitar els riscos de infecció cap a ell. Però l’avanç en la medicina li ha canviat la vida en ell, i als seu pares. Sense preocupar-se gaire per el possible desacord de l’església.

Entrevista

Fullejant entre els diaris que tinc guardats per poder penjar un article interessant, me adonat que el dilluns 16 de març La Vanguardia va publicar una entrevista a La Contra bastant interessant. Es parla dels robots i de la intel·ligència artificial, de com aquets van evolucionant. Actualment la robòtica ens envolta, ja siguin rastrejadors a Mart, els soldadors de vehicles, els que operen els genolls o fabriquen fàrmacs. Tot i això s’intenta aconseguir una computadora amb sentit comú, perquè sembla que és el més difícil, tant sols l’esser humà pot associar una paraula a sentits, sentiments, emocions, experiències o records, i tot això és el que dificulta la creació d’una màquina que pugui decidir amb sentit comú. Però el que es busca són robots amb certa intel·ligència, no superior a la nostra, que ens ajudin en les coses que nosaltres vulguem. L’exemple que posen es de fer-se el llit, que és un procés molt complexa per un robot: diferenciar els llençols de les mantes, desplegar i doblegar-les altre vegada, posar-les en el lloc correcte...

En busca del bosó de Higgs

El bosó de Higgs és la partícula que origina la massa i en la que es basa tota la teoria de la física de partícules, és a dir, explica el món de les partícules elementals com els quarks i els electrons. Milers de científics es dediquen a buscar-la en els acceleradors de partícules. Ara per ara, com que el LHC encara no està en funcionament, utilitzen l’accelerador Tevatron en el laboratori Fermilab dels EE.UU. el més potent del món. Els resultats obtinguts restringeixen els llocs on pot trobar-se aquesta. Aquesta informació està més ben explicada en l'article de La Vanguardia. On també es pot veure una imatge de la col·lisió de protons a altes velocitats.

La química inorgànica té premi

El químic inorgànic Miquel Costas de la Universitat de Girona ha estat guardonat per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) per la recerca d’una química més eficient i més neta. Això és tot el que explicaré ja que us animo a llegir la noticia en sí, que és molt curta i interessant, relacionada amb el nostre àmbit en tots els aspectes. Publicada en El Punt el Diumenge passat.

"La NASA busca otras Tierras"

La matinada passada, a les 4:49 hora espanyola, la NASA va llançar la sonda Kepler des de Florida en busca de planetes de la mida de la Terra. El que es vol fer és observar unes 100.000 estrelles per confirmar l’existència de planetes habitables. Per això el telescopi està dotat d’una càmera amb una sensibilitat de 95 megapixels que s’encarregarà de detectar les variacions de llum, i encara que no podrà veure els planetes directament, sí en podrà demostrar la seva existència. La missió té per objectiu buscar planetes semblants a la Terra on la distància amb una estrella ( en el nostre cas el Sol) puguin fer possible aigua líquida a la superfície, anomenada zona habitable. Així també es resoldrà el dubte de si el sistema solar és un sistema peculiar, ja que fins el moment els planetes extrasolars descoberts s’hi assemblen molt poc. Els especialistes va ser revisat abans del llançament, per tal de que no passés com el satèl·lit OCO. Es preveu que el descobriment tardarà uns tres anys i fins a quatre no es tindrà una bona idea de quantes “Terres” hi ha. La NASA ja està preparant una altra missió posterior en la qual es vol investigar els indicis de si aquets planetes estan o no habitats. La noticia ocupa dos pàgines (1, 2) i és pot observar un dibuix del Kepler, les seves mides i el coet en sí.

Conflicte entre comerciants de transgènics.

La producció de productes transgènics ha augmentat un 12% del 2006 al 2007, amb EEUU al capdavant. Però el discussió està quan ahir, Espanya va votar a favor de la prohibició del cultiu del blat de moro modificat genèticament de Àustria i Hongria. Per tant es va posar al costat del Medi Ambient defensant que ha de prevaldre la salut y la preocupació del medi ambient sobre els interessos de les empreses, ja que grups ecologistes pensen que aquest tipus de plantes poden provocar que les plagues es tornin més resistents a les insecticides, o que les toxines utilitzades afectin a altres essers vius innecessariament, o fins i tot, pot arribar a contaminar la pol·linització d’altres cultius ecològics. La pressió dels països productors de llavors transgèniques com Canadà o EEUU denuncia la UE dient que no ajuda en el lliure comerç de productes. Tot i que Espanya va votar en contra la producció d’aquest a Àustria i Hongria, sembla incoherent que aquí ja s’hagin produït unes 70.000 hectàrees de blat de moro modificat genèticament. L’enllaç en format pdf (per poder-ne observar el gràfic) sobre la noticia és el següent: http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090303/lvg200903030271lb.pdf

La revolució de la ciència.

El passat dijous La Vanguardia va imprimir un monogràfic especial amb el títol següent: “Nuevas tecnologías, Investigación y Desarrollo & Maquinaria Industrial” en el qual dedica 56 pàgines a tota mena de noticies sobre ciència i tecnologia. Petits articles que em sabrà molt de greu no poder-los adjuntar, ja que només és edició impresa. Tanmateix, per a veure’n la temàtica, aquí poso una mica de resums:
- Líderes en resolver problemas de ruido y vibraciones: Cada vez se precisan más soluciones inmediatas para controlar el exceso de ruido y vibraciones del entorno en que vivimos. A pesar de que en España le queda mucho por desarrollar en este sector, existen empresas como ICR que dedican sus recursos a la investigación, aportando tecnología punta.
- Desarrollamos moléculas para sanidad vegetal que son bioactivas, no toxicas y biodegradables: AMP es un spin-off que creará la Universitat de Girona, que nace bajo el impulso de dos grupos de investigación de larga trayectoria, el LIPPSO y CIDSAV; y su campo de actuación se centra en la investigación y el desarrollo de nuevas tecnologías para el control de enfermedades que afecta a la agricultura.
- Centro Grup de Tècniques de Separació en Química: Este centro, GTS, del Departamento de Química de la Universidad Autónoma de Barcelona, es un grupo consolidado de investigación de calidad, fundado en 1993. Desarrolla su actividad en aspectos básicos y aplicados en ciencia y tecnología de separaciones.
I com aquestes, més de 50 noticies dedicades a la ciència.
Però com indica el títol sembla que en aquest tres dies han passat algunes coses més que no puc deixar de comentar. Per exemple vaig comentar sobre el canvi climàtic i l’efecte hivernacle, i la primera noticia fou sobre el desglaç de la placa Wilkins; la següent feia referència al satèl·lit que enviava la NASA a l’espai per a controlar la producció de CO2; i la que adjuntaré avui és dons sobre el llançament d’aquest (el 24/02): http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090224/53646887673/la-nasa-fracasa-en-el-lanzamiento-del-cohete-para-medir-la-concentracion-de-co2-en-la-atmosfera-taur.html Resulta que no va arribar a la seva òrbita i va caure sobre l’oceà Pacífic, els científics estan molt disgustats, ja que esperaven que el OCO es posés a la davantera de un conjunt de satèl·lits d’observació atmosfèrica. Per la seva part, Japó va enviar recentment el satèl·lit Ibuki, que per sort compensarà una mica la pèrdua d’aquest. I també es té programat un altre llançament per octubre.
Com a noticia d’avui es remarcable que la investigació a Catalunya obté un reconeixement internacional creixent. Dues pàgines en les quals s’explica com les investigacions augmenten tant en quantitat com en qualitat, i molts dels treballs són publicats i citats internacionalment. L’informe en el qual es basa es pot accedir en el següent enllaç: http://bibliometric.prbb.org/tendenciescat06. Per a la lectura de la noticia, que està en format pdf, la primera pàgina és: http://estatico.lavanguardia.es/lavanguardia/docs/20090227/lvg200902270241lb.pdf i la segona és : http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090227/lvg200902270251lb.pdf També, en el gràfic és veu com els més implicats provenen de les investigacions universitàries. Així es pot veure com a poc a poc, anem progressant i això és important per al bon desenvolupament del país.

Bolonia i Canvi climàtic

Un gran tema de debat, que encara que no parli de ciència, afecta tots els estudis, i seria una llàstima no dedicar-li una entrada, amb tanta polèmica que dóna. La noticia està a l’enllaç següent: http://www.sindicat.net/n.php?n=9431. El que intenta Bolonia és un mètode docent on l’estudiant intervingui molt més i aprengui a estudiar per ell mateix. Promou la avaluació continuada, i dóna més importància la assistència a classe i els treballs en grup. Crec que és una bona idea intentar unificar els estudis a nivell europeu, tot i això, no estic totalment d’acord amb el pla de Bolonia, ja que trobo que no és la millor manera per aconseguir-ho. Però tampoc vull entrar gaire en el tema, ja que cada un pot pensar el que vulgui. Així doncs veure’m com evoluciona i si els objectius d’aquest esdevenen una realitat i una millora en la nostra educació.Deixant a part aquest tema, no deixaré de posar una noticia de ciència que vaig trobar a la Vanguardia aquest diumenge. Fa uns quants dies vaig comentar el problema del desglaç i l’efecte hivernacle, i demanava solucions envers aquest greu problema. Sembla doncs que si és preocupant, fins al punt que s’enviarà un satèl·lit per estudiar el CO2 de l’atmosfera. La noticia la podeu trobar en format pdf on es pot veure tota la pàgina amb dibuix inclòs: http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090222/lvg200902220341lb.pdf. Un article molt interessant i a la vegada didàctic que recomano llegir.

¿Tot el menjar és saludable?

Aquesta vegada torno a penjar una entrevista, de la contraportada de la Vanguardia, la d’avui és a Marie-Monique Robin, una periodista especialitzada en el sector agroalimentari. La veritat és que hi ha entrevistes molt interessants. Aquesta, a més a més, un dels professors de la universitat ens va recomanar llegir-nos-la. La veritat és que el tema dóna molt de què reflexionar. Ens parla de com una gran industria agroquímica pot arribar a controlar quasi tota l’alimentació mundial, i beneficiar-se’n fins al punt de preferir treure’n més guanys a canvi de la salut de les persones. També inclou temes com els productes transgènics, i les toxines que poden arribar a utilitzar per a la seva obtenció. Aquí us deixo l’enllaç: http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090220/53644408928.html ; i penseu-hi una mica amb el tema.

Efecte hivernacle.

Encara que cada dia se’n parli menys, l’efecte hivernacle és present, i per això de tant en tant sorgeix algun petit article d’una gran catàstrofe. És en aquests moments que s’ha de pensar en el que pot arribar a fer la inconsciència de l’ésser humà. El progrés i les innovacions , si no estan ben pensades, poden arribar a ser perjudicials per al propi planeta. L’efecte hivernacle és un enemic de la Terra, ja que descontrolat, pot arribar a ser devastador per aquesta. I això ens involucra a nosaltres, ja que en som els causants, i també en serem les víctimes. Així doncs, no en fem prou de posar noticies als diaris en les quals es parli dels problemes del canvi climàtic; penso que s’hauria d’investigar i buscar solucions. No en fem prou en només parlar-ne, cal plantejar el problema amb calma i seriositat.
La noticia que he trobat respecte aquest tema era de la Vanguardia, i com que no n’he trobat l’enllaç; està escrita al final amb el títol de “Adiós a todo ese hielo”. Com que m’ha semblat una mica curta i en volia més informació, he trobat una pàgina de suport en aquest enllaç: http://www.ideal.es/granada/20090217/sociedad/desprende-superficie-hielo-antartico-200902171617.html



Adiós a todo ese hielo (Josep Corbella, Barcelona)
La Antártida pierde la placa Wilkins, mayor que la provincia de Lleida


Se ha roto como un cristal. Se ha hecho añicos formando icebergs de muchos tamaños distintos", explicó ayer por teléfono desde la Antártida el biólogo Carlos Duarte, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Duarte se encuentra a bordo del Hespérides, que el sábado se acercó a una decena de kilómetros de donde ha empezado a romperse la gran placa de hielo Wilkins.
"Nunca ningún buque se había aproximado tanto a una plataforma de hielo cuando se fragmentaba - destacó Duarte-. La rotura ha favorecido una gran producción biológica. Hay mucho plancton, y hemos visto focas y ballenas. Pero no nos hemos podido acercar demasiado. Era peligroso por los icebergs".
El testimonio de Duarte era la crónica de una rotura anunciada. La placa Wilkins, que medía unos 150 kilómetros de largo por 100 de ancho - una superficie mayor que la provincia de Lleida-,se encuentra en la zona de la Antártida más próxima a Sudamérica. Allí la temperatura media ha aumentado 2,5 grados en 50 años. La placa, que flota sobre el océano, estaba unida al continente por un puente de hielo que hace medio siglo medía cien kilómetros de anchura y que a finales del 2008 se había reducido a menos de 500 metros. Un equipo científico británico advirtió el mes pasado que el colapso de la placa Wilkins era inminente.
“Por ahora se ha roto aproximadamente, un 25% de la placa”, lo que equivale a una superficie similar a la de Mallorca, explicó ayer Duarte. “Que se rompa el resto es probablemente cuestión de días o semanas”.
Dado que la placa Wilkins flota sobre el agua, su fusión no hará subir el nivel del mar. Pero los científicos creen que estas grandes placas de hielo que rodean la Antártida estabilizan los glaciares que se asientan sobre los continentes. Si se pierden las placas que flotan sobre el agua, la fusión de glaciares amenaza con acelerarse, lo que sí haría subir el nivel de los mares con consecuencias potencialmente catastróficas.

LHC

M’estic adonant que amb prou feines hi ha una noticia de ciència als diaris, tant sols es parla dels problemes que interessen, com la crisis, el futbol... Per això he tingut que recórrer a les noticies per Internet, i he trobat la següent: http://www.gaceta.es/11-02-2009+lhc_retrasado_nuevo,noticia_1img,13,13,47003
Sobre el LHC se’n va sentir a parlar durant una temporada, ara ja fa temps que no en sabíem re, i encara que la noticia no sigui molt positiva, és bo saber que es continua insistint en el projecte i millorant-lo. Esperarem doncs més informació de com evoluciona aquest.

"Darwin contra viento y marea"

La noticia d’avui, és sobre el 200º aniversari del naixement de Darwin. La celebració d’aquesta data i les publicacions sobre aquest tema es fan a molts països del món. Per això no pot faltar una noticia rellevant en el diari d’aquí, on es parla sobre les seves teories evolucionistes. Encara que aquesta estigui relacionada més amb la biologia que no pas amb la química, l’he trobat interessant. Tots aquest conceptes porten molts de dilemes en l‘actualitat, i és per això que cal fer-ne una lectura. L’enllaç de la noticia és el següent: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090212/53638637548/la-teoria-de-la-evolucion-resiste-las-envestidas-creacionistas.html. La Vanguardia li ha dedicat dos fulles a la premsa escrita, i a més ha afegit un dibuix on és veu la ruta que Darwin va seguir, i també marcades cronològicament les dates de les publicacions o esdeveniments rellevants de la seva vida. Aquesta imatge en l’enllaç no es pot veure, però si tota la informació de la noticia.
Així doncs, en recomano la lectura; i per a més informació sobre el tema en la mateixa pàgina hi ha altres noticies d’importància, o sinó també en les següents, recomanades en el diari:
- darwin-online.org.uk (s’hi troben totes les publicacions de Darwin i documents personals.)
- darwinfoundation.org/es (evolució de Darwin i la conservació de las Galápagos.)
- cervantesvirtual.com (en el buscador s’hi pot trobar “El origen de las especies” en castellà.)
- darwinday.org (inclou informació de la celebració de l’any Darwin en 42 països.)

És possible la teletransportació?

La primera noticia, que ha sigut la que m'ha donat l'idea per crear aquest blog, la vaig trobar ahir a la contraportada de la Vanguardia. És una entrevista a Antonio Acín, i encara que no el conegui o no n'hagi sentit a parlar, he vist que és doctor en Ciències Físiques, i investigador de Icrea. El que em va cridar l'atenció va ser el títol de l'article: "Ya podemos teletransportar el estado de un átomo a otro"; a partir d'aquí vaig llegir-me tota la resta.
Podria, així doncs, relacionar la noticia amb l'assignatura de "enllaç químic i estructura de la materia", en la qual vam parlar dels àtoms, els electrons... aquí a més comensa a parlar de la teletransportació, que encara que sembli que això queda molt lluny, es pot veure com va avançant a poc a poc.
Trobo interessant dons llegir-la. El link per a la entrevista és el següent: http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090209/53636428274.html