Les xarxes socials

El programa 30 minuts va oferir el passat diumenge un gran debat sobre les xarxes socials. Es van discutir els pros i contres, a més a més de l’explicació del funcionament o ús dels més importants com el Facebook, Tuenti, Fotolog, o Linked-in.

Es parla ja d’uns 300 milions de persones que es relacionen i intercanvien coneixements, sense importar-ne l’edat, a traves d’aquestes. Ja sigui per fer negocis, publicitat, obrir temes de debat, política, proporcionar informació, recerca de persones amb un perfil desitjat i moltes més utilitats. L’exemple més conegut actualment és el Facebook, on s’hi troben uns 200 milions d’usuaris. Que poden introduir dades personals, textos, fotos, música, crear un perfil... un espai virtual que proporciona una nova manera de relacionar-se. Però cal anar en compte amb la divulgació de coneixement o dades, ja que si no es pensen en les conseqüències les coses poden anar-se’n de les mans.

La privadesa de les dades és un gran tema de debat, la gent no s’informa sobre el control de les seves dades i de tota aquesta informació circula per Internet, i sobretot cal cert control sobre els menors. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha fet un estudi sobre aquestes qüestions. I es que, no hi ha cap xarxa social que asseguri que al eliminar el perfil creat per un usuari, desapareixien completament tota la informació introduïda i res es guardi o s’utilitzi per difondre’s per les webs.

Tuenti parla d’un compromís entre l’empresa i l’usuari, on si que existeixen certs drets de reproducció, distribució i comunicació pública de tot el contingut cedit a la xarxa per part de l’usuari. Encara que sembli una violació dels drets de la persona o en contra la intimitat d’un mateix, això s’utilitza per tenir cert control sobre dades o fotos que afectin a altres usuaris i no compleixin les normes establertes. Més aviat es parla de que Internet és un entorn de confiança més sòlid i segur. Però a la vegada, s’han augmentat els ciberdelictes, o hi ha moltes maneres de controlar els ordinador a distància. Per això la policia s’encarrega de fer unes xerrades al centres de menors.

Uns exemples d’aquests contres són els escrits anònims al flogs, les imatges no desitjades, les anomenades toolbars que apareixen desprès d’utilitzar certes aplicacions, tenint l’ordinador encès i la webcam endollada que algú la encengui i t’observi ... Al fotolog, una xarxa social on es pengen fotos i es poden escriure comentaris, abans es podien escriure anònims, i per tant acusacions, insults o amenaces; ara ja, és necessari tenir un compte per poder-los afegir. I pot arribar a sobtar com hi ha persones que a llargues distàncies puguin controlar el teu ordinador o amenaçar-te, assetjar-te i/o coaccionar-te.

Aquestes noves tecnologies són ben conegudes pel jovent, en canvi per als pares o professors és un món quasi inexplorat. En aquest àmbit els mestres i alumnes canvien de paper a l’inversa, saben més els alumnes i la informació que ofereix el professor rep un valor relatiu, ja que tot el que diu es pot trobar per Internet. Es produeix un aïllament familiar, a la vegada que una sociabilització amb el amics a través de Internet.

Però s’ha de vigilar ja que és fàcil quedar-se enganxat, i encara que no es preocupant el temps que puguis estar en un ordinador, si que ho són totes les coses que deixes de fer per poder estar-hi. Algunes persones arriben a tenir ansietat o unes ganes irrevocables de chatejar, navegar, buscar per Internet coses que ni es necessiten. Fins a convertir-se en una IAD (Internet Adiction Disorder) un desordre d’addicció a Internet.

Per últim es parla de l’ús professional de les xarxes socials, els caça talents. Que es dediquen a buscar i contactar amb persones buscant un perfil definit per una empresa través de les dades incloses a les xarxes socials. La xarxa empresarial per excel·lència es el Linked-in, amb ja 35 milions de persones; on s’ofereixen contactes professionals, oportunitats laborals i ajudes d’experts. Les empreses podran accedir a la informació dels treballadors sigui bona o perjudicial per aquests.

En definitiva encara que les xarxes socials potser només són una moda, encara que ho dubto, la adaptació a aquestes és obligatòria, tota la tecnologia i els avantatges que ofereix poden ser molt útils en molts dels àmbits. I encara que tingui certs contres, que sempre es bo conèixer los, la creació d’un perfil digital pot valdre la pena per participar i relacionar-se amb altres persones; ja que no es tracta de tenir-ne un o no, sinó de la manera en que et presentes a través d’aquest perfil, tu la decideixes. Jo estic a favor d’aquestes relacions via Internet que ofereixen serveis molt útils o si més no entreteniment, que a vegades és l’únic que busquem. A més cada persona és lliure de decidir que explicar, o quines dades introduir, una vegada entres en aquest camp estàs acceptant totes les regles de privacitat que et proporcionen.

Química sostenible

En una de les entrades del bloc vaig esmentar com Miquel Costas havia rebut un premi. Avui el tornaré ha nombrar ja que la revista Engega de la UdG n’ha publicat un article dedicat a la química sostenible, i crec que es força interessant per a nosaltres, que serem els futurs químics. La química sostenible no és una moda ni una alternativa. És l’únic camí que pot fer la química d’ara endavant. Diversos investigadors de la UdG reflexionen sobre la necessitat d’adaptar la química als nous requeriment mediambientals. I es que les sortides de química poden arribar a ser molt variades ja que és una ciència de gran importància per al progrés de la societat.
El gran repte dels químics és fer avançar la ciència i preservar alhora el medi ambient, ja que així com ajuda a crear fàrmacs, pesticides o compostos fitosanitaris, també es poden crear substàncies tòxiques i apareixen nous riscos. D’aquesta consciència se n’anomena química sostenible. En aquesta noticia es poden veure les opinions de Eduard Bajardí , director del LIPPSO de la UdG; Anna Roglans, investigadora de l’àrea de Química Orgànica; o Victòria Salvadó, catedràtica de Química Analítica i degana de la Facultat de Ciències. Que afirmen que d’aquesta manera sestà atacant el problema des de la base, on es preparen uns dissenys de nous processos químics que generin molt pocs residus. En aquí és on entra Miquel Costas que investiga per substituir els metalls tòxics utilitzats en determinades reaccions, per uns altres més barats i innocus.
A més a més, la primera interessada en fer avançar aquesta química sostenible hauria de ser la mateixa indústria si no vol veure com desapareixen les matèries primeres amb què treballa. Però es pot trobar que si aquesta no accepta les noves normes o la pressió del Primer Món, fugi cap a altres àrees més permissives en aspectes mediambientals. O també caldrà anar en compte si els productes alimentaris es desviïn cap a la química. Però la químic sostenible no té perquè ser més cara, ja que la disminució dels residus i el consum energètic proporcionarien processos més barats. El problema són les inversions de la tecnologia en la recerca d’aquesta química sostenible, on els governs han d’assumir que aquests canvis, a llarg termini, poden ser molt productius. I ara que es parla de crisi, això no afavoreix que es vulguin pagar despeses que a curt termini no aportin beneficis, en quant a diners.

Noticies de la setmana.

L’angoixa i els nervis de l’examen de dijous, i al ser la última setmana abans d’aquestes petites vacances han fet que no pogués actualitzar el bloc com hagués volgut. Així doncs faré un comentari de les noticies de la setmana, que per el que veureu cada dia n’hi ha hagut alguna de interessant.
Començant per la del dilluns. Com ja sabeu l’impacte d’un asteroide de 10 km de diàmetre produí la extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys. La col·lisió de partícules contra la atmosfera fa que alguns observatoris busquin meteorits per advertir el possible impacte amb la Terra i analitzar-ne la composició química. Dotze centres universitaris s’han afegit a la red espanyola dedicada a això. Aquests observatoris estan equipats de càmeres de alta sensibilitat que detecten les partícules que penetren en la atmosfera. I es veu, que cada dia una pluja de objectes impacta contra aquesta, en una nit poden haver-n’hi cents. A l’any cauen 80.000 tones de partícules procedents d’asteroides i cometes, estant més o menys freqüent segons l’època de l’any.Aquest fenomen és tan freqüent que si fóssim capaços de veure tot el que cau del cel, una part dels habitats del planeta estarien aterrats, mentre que l’altre part meravellats.
En quan a dimarts (1/2), es parla que la crisi ha provocat un augment de delictes per Internet, que rep uns 30.000 nous programes maliciosos diaris. El ciberdelicte s’ha multiplicat per tres en els últims mesos. I es que els delinqüents utilitzen ordinadors personals per control remot des de qualsevol lloc del món per fer un delicte i que tant sols sembli culpable el propietari de la computadora. Un dels més utilitzats és el blanqueig de diners, que utilitzen a les persones com simples intermediaris per netejar diners criminals. El problema amb que es troben és que es molt difícil provar totes aquestes operacions. Ja que a vegades es impossible trobar-ne la font d’inici. En la noticia es pot llegir els conceptes de virus, troyano, gusano, malware, spam, spyware, pc zombi o pishing. Vocabulari interessant per al coneixement del que comporta la millora tecnològica actual. Així doncs recomano a tota la gent, que vagi molt en compte al utilitzar Internet, antivirus i rebre i obrir el correu.
El dimecres la Vanguardia publicà una noticia sobre les polipíldores, on es parla d’una pastilla que conté cinc fàrmacs. La aspirina, que ajuda a prevenir la formació de coàguls en la sang; la estatina, que redueix el colesterol LDL i és antiinflamatori; l’inhibidor de ECA, que actua sobre aquest enzim que regula la tensió; el betabloquejant, que redueix la tensió arterial i regula el ritme cardíac; i el diürètic, que provoca l’eliminació del l’aigua i sodi de l’organisme. Aquest còctel de fàrmacs demostra ser segur i eficaç, segons l’estudi realitzat amb més de 2.000 voluntaris. Els preus seran bastant assequibles i es preveu la seva comercialització a partir del 2010, incloent els països més pobres. Trobo que intentar ajuntar algunes medicines és una bona manera per estalviar en fàrmacs, i pot arribar a ser més còmode per totes aquelles persones que haurien de prendre’s entre tres i cinc patilles diàries. A més aquests són fàrmacs bastant genèrics i per això el cost és baix, i molta gent podria prendre’ls. A Espanya, un grup de persones està elaborant una polipíldora amb tres dels cinc fàrmacs, ja que hi haurà pacients que amb aquest ja en tindran suficient.
I per últim, el dijous es va publicar un article sobre la dependència elèctrica catalana. En els últims anys n’ha augmentat la demanda, en canvi la seva producció ha disminuït lleugerament; per tant aquesta diferència s’ha tingut que importar. El Col·legi d’Enginyers de Camins critica els retards de l’incompliment del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, i les previsions del 2010 tampoc es compliran ja que s’han parat dos centrals de cicle combinat i parcs eòlics planificats. El desenvolupament previst de plantes de biomassa vegetal, biogàs i plantes solars termoelèctriques tampoc han avançat. Com a solució a tot això els enginyers proposen la creació de centrals nuclears que ajudarien en la producció d’electricitat i complirien el protocol de Kioto per reduir les emissions de CO2. Penso que s’hauria d’obrir un debat perquè s’analitzin els pros i contres, ja que si Catalunya depèn de França o Aragó per a la importació d’energia, estem a mercè del augment de preus. Per això seria interessant crear plantes de producció d’energia, ja siguin hidràuliques, nuclears o altres; i que a més a més, fomentin les baixes emissions de CO2.

El cost del tractament de càncer es torna insostenible.

Per a la noticia d’avui només cal veure’n les dades. Uns 200.000 casos nous a Espanya per aquest 2009. Hi ha 25.0000 casos nous a l’any de càncer de colon i provoca unes 13.000 morts a l’any. El cost de la teràpia oncològica dels primers mesos, pot costar entre 20.000 i 50.000 euros. Algunes costen 5.000 € al mes. I si amb la producció de nous fàrmacs, per tan més cars, es fa un canvi de tractament, el cost es dispara. Es la primera causa de mort prematura. Tot i que un 55-60% són pacients de càncer tractats amb èxit. Així doncs, per reduir-ne el cost, a la llarga és millor la prevenció.

Progressos amb les cèl•lules mare

La noticia d’avui ens explica la historia de Andrés , un nen que pateix la malaltia beta-Talasema major, una anèmia hereditària incurable. Li van diagnosticar quan tenia quatre mesos, i es tenia que fer transfusions cada quinze dies, que el mantenien endollat a una màquina a vegades durant 24 hores. En el 2004 la Junta de Andalusia subvenciona la investigació amb cèl·lules mare, i en el 2006 s’aprova la llei de Reproducció Humana Assistida. L’octubre del 2008 neix en Javier, el germà d’Andrés, mitjançant la selecció embrionària. I el 23 de gener i cinc setmanes desprès es produeix el transplantament. Ja està curat, tot i que s’ha de recuperar de la quimioteràpia, i encara pren medicaments per evitar-ne el rebuig. No pot jugar amb els amics, encara, per evitar els riscos de infecció cap a ell. Però l’avanç en la medicina li ha canviat la vida en ell, i als seu pares. Sense preocupar-se gaire per el possible desacord de l’església.

Entrevista

Fullejant entre els diaris que tinc guardats per poder penjar un article interessant, me adonat que el dilluns 16 de març La Vanguardia va publicar una entrevista a La Contra bastant interessant. Es parla dels robots i de la intel·ligència artificial, de com aquets van evolucionant. Actualment la robòtica ens envolta, ja siguin rastrejadors a Mart, els soldadors de vehicles, els que operen els genolls o fabriquen fàrmacs. Tot i això s’intenta aconseguir una computadora amb sentit comú, perquè sembla que és el més difícil, tant sols l’esser humà pot associar una paraula a sentits, sentiments, emocions, experiències o records, i tot això és el que dificulta la creació d’una màquina que pugui decidir amb sentit comú. Però el que es busca són robots amb certa intel·ligència, no superior a la nostra, que ens ajudin en les coses que nosaltres vulguem. L’exemple que posen es de fer-se el llit, que és un procés molt complexa per un robot: diferenciar els llençols de les mantes, desplegar i doblegar-les altre vegada, posar-les en el lloc correcte...

En busca del bosó de Higgs

El bosó de Higgs és la partícula que origina la massa i en la que es basa tota la teoria de la física de partícules, és a dir, explica el món de les partícules elementals com els quarks i els electrons. Milers de científics es dediquen a buscar-la en els acceleradors de partícules. Ara per ara, com que el LHC encara no està en funcionament, utilitzen l’accelerador Tevatron en el laboratori Fermilab dels EE.UU. el més potent del món. Els resultats obtinguts restringeixen els llocs on pot trobar-se aquesta. Aquesta informació està més ben explicada en l'article de La Vanguardia. On també es pot veure una imatge de la col·lisió de protons a altes velocitats.