La revolució de la ciència.

El passat dijous La Vanguardia va imprimir un monogràfic especial amb el títol següent: “Nuevas tecnologías, Investigación y Desarrollo & Maquinaria Industrial” en el qual dedica 56 pàgines a tota mena de noticies sobre ciència i tecnologia. Petits articles que em sabrà molt de greu no poder-los adjuntar, ja que només és edició impresa. Tanmateix, per a veure’n la temàtica, aquí poso una mica de resums:
- Líderes en resolver problemas de ruido y vibraciones: Cada vez se precisan más soluciones inmediatas para controlar el exceso de ruido y vibraciones del entorno en que vivimos. A pesar de que en España le queda mucho por desarrollar en este sector, existen empresas como ICR que dedican sus recursos a la investigación, aportando tecnología punta.
- Desarrollamos moléculas para sanidad vegetal que son bioactivas, no toxicas y biodegradables: AMP es un spin-off que creará la Universitat de Girona, que nace bajo el impulso de dos grupos de investigación de larga trayectoria, el LIPPSO y CIDSAV; y su campo de actuación se centra en la investigación y el desarrollo de nuevas tecnologías para el control de enfermedades que afecta a la agricultura.
- Centro Grup de Tècniques de Separació en Química: Este centro, GTS, del Departamento de Química de la Universidad Autónoma de Barcelona, es un grupo consolidado de investigación de calidad, fundado en 1993. Desarrolla su actividad en aspectos básicos y aplicados en ciencia y tecnología de separaciones.
I com aquestes, més de 50 noticies dedicades a la ciència.
Però com indica el títol sembla que en aquest tres dies han passat algunes coses més que no puc deixar de comentar. Per exemple vaig comentar sobre el canvi climàtic i l’efecte hivernacle, i la primera noticia fou sobre el desglaç de la placa Wilkins; la següent feia referència al satèl·lit que enviava la NASA a l’espai per a controlar la producció de CO2; i la que adjuntaré avui és dons sobre el llançament d’aquest (el 24/02): http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090224/53646887673/la-nasa-fracasa-en-el-lanzamiento-del-cohete-para-medir-la-concentracion-de-co2-en-la-atmosfera-taur.html Resulta que no va arribar a la seva òrbita i va caure sobre l’oceà Pacífic, els científics estan molt disgustats, ja que esperaven que el OCO es posés a la davantera de un conjunt de satèl·lits d’observació atmosfèrica. Per la seva part, Japó va enviar recentment el satèl·lit Ibuki, que per sort compensarà una mica la pèrdua d’aquest. I també es té programat un altre llançament per octubre.
Com a noticia d’avui es remarcable que la investigació a Catalunya obté un reconeixement internacional creixent. Dues pàgines en les quals s’explica com les investigacions augmenten tant en quantitat com en qualitat, i molts dels treballs són publicats i citats internacionalment. L’informe en el qual es basa es pot accedir en el següent enllaç: http://bibliometric.prbb.org/tendenciescat06. Per a la lectura de la noticia, que està en format pdf, la primera pàgina és: http://estatico.lavanguardia.es/lavanguardia/docs/20090227/lvg200902270241lb.pdf i la segona és : http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090227/lvg200902270251lb.pdf També, en el gràfic és veu com els més implicats provenen de les investigacions universitàries. Així es pot veure com a poc a poc, anem progressant i això és important per al bon desenvolupament del país.

Bolonia i Canvi climàtic

Un gran tema de debat, que encara que no parli de ciència, afecta tots els estudis, i seria una llàstima no dedicar-li una entrada, amb tanta polèmica que dóna. La noticia està a l’enllaç següent: http://www.sindicat.net/n.php?n=9431. El que intenta Bolonia és un mètode docent on l’estudiant intervingui molt més i aprengui a estudiar per ell mateix. Promou la avaluació continuada, i dóna més importància la assistència a classe i els treballs en grup. Crec que és una bona idea intentar unificar els estudis a nivell europeu, tot i això, no estic totalment d’acord amb el pla de Bolonia, ja que trobo que no és la millor manera per aconseguir-ho. Però tampoc vull entrar gaire en el tema, ja que cada un pot pensar el que vulgui. Així doncs veure’m com evoluciona i si els objectius d’aquest esdevenen una realitat i una millora en la nostra educació.Deixant a part aquest tema, no deixaré de posar una noticia de ciència que vaig trobar a la Vanguardia aquest diumenge. Fa uns quants dies vaig comentar el problema del desglaç i l’efecte hivernacle, i demanava solucions envers aquest greu problema. Sembla doncs que si és preocupant, fins al punt que s’enviarà un satèl·lit per estudiar el CO2 de l’atmosfera. La noticia la podeu trobar en format pdf on es pot veure tota la pàgina amb dibuix inclòs: http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090222/lvg200902220341lb.pdf. Un article molt interessant i a la vegada didàctic que recomano llegir.

¿Tot el menjar és saludable?

Aquesta vegada torno a penjar una entrevista, de la contraportada de la Vanguardia, la d’avui és a Marie-Monique Robin, una periodista especialitzada en el sector agroalimentari. La veritat és que hi ha entrevistes molt interessants. Aquesta, a més a més, un dels professors de la universitat ens va recomanar llegir-nos-la. La veritat és que el tema dóna molt de què reflexionar. Ens parla de com una gran industria agroquímica pot arribar a controlar quasi tota l’alimentació mundial, i beneficiar-se’n fins al punt de preferir treure’n més guanys a canvi de la salut de les persones. També inclou temes com els productes transgènics, i les toxines que poden arribar a utilitzar per a la seva obtenció. Aquí us deixo l’enllaç: http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090220/53644408928.html ; i penseu-hi una mica amb el tema.

Efecte hivernacle.

Encara que cada dia se’n parli menys, l’efecte hivernacle és present, i per això de tant en tant sorgeix algun petit article d’una gran catàstrofe. És en aquests moments que s’ha de pensar en el que pot arribar a fer la inconsciència de l’ésser humà. El progrés i les innovacions , si no estan ben pensades, poden arribar a ser perjudicials per al propi planeta. L’efecte hivernacle és un enemic de la Terra, ja que descontrolat, pot arribar a ser devastador per aquesta. I això ens involucra a nosaltres, ja que en som els causants, i també en serem les víctimes. Així doncs, no en fem prou de posar noticies als diaris en les quals es parli dels problemes del canvi climàtic; penso que s’hauria d’investigar i buscar solucions. No en fem prou en només parlar-ne, cal plantejar el problema amb calma i seriositat.
La noticia que he trobat respecte aquest tema era de la Vanguardia, i com que no n’he trobat l’enllaç; està escrita al final amb el títol de “Adiós a todo ese hielo”. Com que m’ha semblat una mica curta i en volia més informació, he trobat una pàgina de suport en aquest enllaç: http://www.ideal.es/granada/20090217/sociedad/desprende-superficie-hielo-antartico-200902171617.html



Adiós a todo ese hielo (Josep Corbella, Barcelona)
La Antártida pierde la placa Wilkins, mayor que la provincia de Lleida


Se ha roto como un cristal. Se ha hecho añicos formando icebergs de muchos tamaños distintos", explicó ayer por teléfono desde la Antártida el biólogo Carlos Duarte, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Duarte se encuentra a bordo del Hespérides, que el sábado se acercó a una decena de kilómetros de donde ha empezado a romperse la gran placa de hielo Wilkins.
"Nunca ningún buque se había aproximado tanto a una plataforma de hielo cuando se fragmentaba - destacó Duarte-. La rotura ha favorecido una gran producción biológica. Hay mucho plancton, y hemos visto focas y ballenas. Pero no nos hemos podido acercar demasiado. Era peligroso por los icebergs".
El testimonio de Duarte era la crónica de una rotura anunciada. La placa Wilkins, que medía unos 150 kilómetros de largo por 100 de ancho - una superficie mayor que la provincia de Lleida-,se encuentra en la zona de la Antártida más próxima a Sudamérica. Allí la temperatura media ha aumentado 2,5 grados en 50 años. La placa, que flota sobre el océano, estaba unida al continente por un puente de hielo que hace medio siglo medía cien kilómetros de anchura y que a finales del 2008 se había reducido a menos de 500 metros. Un equipo científico británico advirtió el mes pasado que el colapso de la placa Wilkins era inminente.
“Por ahora se ha roto aproximadamente, un 25% de la placa”, lo que equivale a una superficie similar a la de Mallorca, explicó ayer Duarte. “Que se rompa el resto es probablemente cuestión de días o semanas”.
Dado que la placa Wilkins flota sobre el agua, su fusión no hará subir el nivel del mar. Pero los científicos creen que estas grandes placas de hielo que rodean la Antártida estabilizan los glaciares que se asientan sobre los continentes. Si se pierden las placas que flotan sobre el agua, la fusión de glaciares amenaza con acelerarse, lo que sí haría subir el nivel de los mares con consecuencias potencialmente catastróficas.

LHC

M’estic adonant que amb prou feines hi ha una noticia de ciència als diaris, tant sols es parla dels problemes que interessen, com la crisis, el futbol... Per això he tingut que recórrer a les noticies per Internet, i he trobat la següent: http://www.gaceta.es/11-02-2009+lhc_retrasado_nuevo,noticia_1img,13,13,47003
Sobre el LHC se’n va sentir a parlar durant una temporada, ara ja fa temps que no en sabíem re, i encara que la noticia no sigui molt positiva, és bo saber que es continua insistint en el projecte i millorant-lo. Esperarem doncs més informació de com evoluciona aquest.

"Darwin contra viento y marea"

La noticia d’avui, és sobre el 200º aniversari del naixement de Darwin. La celebració d’aquesta data i les publicacions sobre aquest tema es fan a molts països del món. Per això no pot faltar una noticia rellevant en el diari d’aquí, on es parla sobre les seves teories evolucionistes. Encara que aquesta estigui relacionada més amb la biologia que no pas amb la química, l’he trobat interessant. Tots aquest conceptes porten molts de dilemes en l‘actualitat, i és per això que cal fer-ne una lectura. L’enllaç de la noticia és el següent: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090212/53638637548/la-teoria-de-la-evolucion-resiste-las-envestidas-creacionistas.html. La Vanguardia li ha dedicat dos fulles a la premsa escrita, i a més ha afegit un dibuix on és veu la ruta que Darwin va seguir, i també marcades cronològicament les dates de les publicacions o esdeveniments rellevants de la seva vida. Aquesta imatge en l’enllaç no es pot veure, però si tota la informació de la noticia.
Així doncs, en recomano la lectura; i per a més informació sobre el tema en la mateixa pàgina hi ha altres noticies d’importància, o sinó també en les següents, recomanades en el diari:
- darwin-online.org.uk (s’hi troben totes les publicacions de Darwin i documents personals.)
- darwinfoundation.org/es (evolució de Darwin i la conservació de las Galápagos.)
- cervantesvirtual.com (en el buscador s’hi pot trobar “El origen de las especies” en castellà.)
- darwinday.org (inclou informació de la celebració de l’any Darwin en 42 països.)

És possible la teletransportació?

La primera noticia, que ha sigut la que m'ha donat l'idea per crear aquest blog, la vaig trobar ahir a la contraportada de la Vanguardia. És una entrevista a Antonio Acín, i encara que no el conegui o no n'hagi sentit a parlar, he vist que és doctor en Ciències Físiques, i investigador de Icrea. El que em va cridar l'atenció va ser el títol de l'article: "Ya podemos teletransportar el estado de un átomo a otro"; a partir d'aquí vaig llegir-me tota la resta.
Podria, així doncs, relacionar la noticia amb l'assignatura de "enllaç químic i estructura de la materia", en la qual vam parlar dels àtoms, els electrons... aquí a més comensa a parlar de la teletransportació, que encara que sembli que això queda molt lluny, es pot veure com va avançant a poc a poc.
Trobo interessant dons llegir-la. El link per a la entrevista és el següent: http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090209/53636428274.html