El cost del tractament de càncer es torna insostenible.

Per a la noticia d’avui només cal veure’n les dades. Uns 200.000 casos nous a Espanya per aquest 2009. Hi ha 25.0000 casos nous a l’any de càncer de colon i provoca unes 13.000 morts a l’any. El cost de la teràpia oncològica dels primers mesos, pot costar entre 20.000 i 50.000 euros. Algunes costen 5.000 € al mes. I si amb la producció de nous fàrmacs, per tan més cars, es fa un canvi de tractament, el cost es dispara. Es la primera causa de mort prematura. Tot i que un 55-60% són pacients de càncer tractats amb èxit. Així doncs, per reduir-ne el cost, a la llarga és millor la prevenció.

Progressos amb les cèl•lules mare

La noticia d’avui ens explica la historia de Andrés , un nen que pateix la malaltia beta-Talasema major, una anèmia hereditària incurable. Li van diagnosticar quan tenia quatre mesos, i es tenia que fer transfusions cada quinze dies, que el mantenien endollat a una màquina a vegades durant 24 hores. En el 2004 la Junta de Andalusia subvenciona la investigació amb cèl·lules mare, i en el 2006 s’aprova la llei de Reproducció Humana Assistida. L’octubre del 2008 neix en Javier, el germà d’Andrés, mitjançant la selecció embrionària. I el 23 de gener i cinc setmanes desprès es produeix el transplantament. Ja està curat, tot i que s’ha de recuperar de la quimioteràpia, i encara pren medicaments per evitar-ne el rebuig. No pot jugar amb els amics, encara, per evitar els riscos de infecció cap a ell. Però l’avanç en la medicina li ha canviat la vida en ell, i als seu pares. Sense preocupar-se gaire per el possible desacord de l’església.

Entrevista

Fullejant entre els diaris que tinc guardats per poder penjar un article interessant, me adonat que el dilluns 16 de març La Vanguardia va publicar una entrevista a La Contra bastant interessant. Es parla dels robots i de la intel·ligència artificial, de com aquets van evolucionant. Actualment la robòtica ens envolta, ja siguin rastrejadors a Mart, els soldadors de vehicles, els que operen els genolls o fabriquen fàrmacs. Tot i això s’intenta aconseguir una computadora amb sentit comú, perquè sembla que és el més difícil, tant sols l’esser humà pot associar una paraula a sentits, sentiments, emocions, experiències o records, i tot això és el que dificulta la creació d’una màquina que pugui decidir amb sentit comú. Però el que es busca són robots amb certa intel·ligència, no superior a la nostra, que ens ajudin en les coses que nosaltres vulguem. L’exemple que posen es de fer-se el llit, que és un procés molt complexa per un robot: diferenciar els llençols de les mantes, desplegar i doblegar-les altre vegada, posar-les en el lloc correcte...

En busca del bosó de Higgs

El bosó de Higgs és la partícula que origina la massa i en la que es basa tota la teoria de la física de partícules, és a dir, explica el món de les partícules elementals com els quarks i els electrons. Milers de científics es dediquen a buscar-la en els acceleradors de partícules. Ara per ara, com que el LHC encara no està en funcionament, utilitzen l’accelerador Tevatron en el laboratori Fermilab dels EE.UU. el més potent del món. Els resultats obtinguts restringeixen els llocs on pot trobar-se aquesta. Aquesta informació està més ben explicada en l'article de La Vanguardia. On també es pot veure una imatge de la col·lisió de protons a altes velocitats.

La química inorgànica té premi

El químic inorgànic Miquel Costas de la Universitat de Girona ha estat guardonat per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) per la recerca d’una química més eficient i més neta. Això és tot el que explicaré ja que us animo a llegir la noticia en sí, que és molt curta i interessant, relacionada amb el nostre àmbit en tots els aspectes. Publicada en El Punt el Diumenge passat.

"La NASA busca otras Tierras"

La matinada passada, a les 4:49 hora espanyola, la NASA va llançar la sonda Kepler des de Florida en busca de planetes de la mida de la Terra. El que es vol fer és observar unes 100.000 estrelles per confirmar l’existència de planetes habitables. Per això el telescopi està dotat d’una càmera amb una sensibilitat de 95 megapixels que s’encarregarà de detectar les variacions de llum, i encara que no podrà veure els planetes directament, sí en podrà demostrar la seva existència. La missió té per objectiu buscar planetes semblants a la Terra on la distància amb una estrella ( en el nostre cas el Sol) puguin fer possible aigua líquida a la superfície, anomenada zona habitable. Així també es resoldrà el dubte de si el sistema solar és un sistema peculiar, ja que fins el moment els planetes extrasolars descoberts s’hi assemblen molt poc. Els especialistes va ser revisat abans del llançament, per tal de que no passés com el satèl·lit OCO. Es preveu que el descobriment tardarà uns tres anys i fins a quatre no es tindrà una bona idea de quantes “Terres” hi ha. La NASA ja està preparant una altra missió posterior en la qual es vol investigar els indicis de si aquets planetes estan o no habitats. La noticia ocupa dos pàgines (1, 2) i és pot observar un dibuix del Kepler, les seves mides i el coet en sí.

Conflicte entre comerciants de transgènics.

La producció de productes transgènics ha augmentat un 12% del 2006 al 2007, amb EEUU al capdavant. Però el discussió està quan ahir, Espanya va votar a favor de la prohibició del cultiu del blat de moro modificat genèticament de Àustria i Hongria. Per tant es va posar al costat del Medi Ambient defensant que ha de prevaldre la salut y la preocupació del medi ambient sobre els interessos de les empreses, ja que grups ecologistes pensen que aquest tipus de plantes poden provocar que les plagues es tornin més resistents a les insecticides, o que les toxines utilitzades afectin a altres essers vius innecessariament, o fins i tot, pot arribar a contaminar la pol·linització d’altres cultius ecològics. La pressió dels països productors de llavors transgèniques com Canadà o EEUU denuncia la UE dient que no ajuda en el lliure comerç de productes. Tot i que Espanya va votar en contra la producció d’aquest a Àustria i Hongria, sembla incoherent que aquí ja s’hagin produït unes 70.000 hectàrees de blat de moro modificat genèticament. L’enllaç en format pdf (per poder-ne observar el gràfic) sobre la noticia és el següent: http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090303/lvg200903030271lb.pdf